SETMANA SANTA 2014: ALVERNIA

14 d'abril: Viatge fins a ISSOIRE

Avui hem fet el viatge fins a Issoire. 665 Km.  en set  hores sense comptar les parades per esmorzar i dinar.
Aquest cop estrenem cadena hotelera. Hem reservar un hotel ACE que de moment ens resulta força satisfactori. La seva relació qualitat-preu és més que raonable.

Fem una primera presa de contacte amb Issoire i visitem la seva preciosa església romànica, una de les més grans de l'Alvèrnia que a més és un resum de totes les característiques especials que presenten les esglésies  romàniques d'aquesta zona: planta de creu llatina i capçaleres ricament decorades en contrast amb les façanes molt més sobries.

Saint Austremoine d'Issoire

detall de l'àbsis

Destaca sobremanera la seva capçalera amb capitells historiats de gran bellesa. Després de la restauració del segle XIX es va realitzar la policromia de l'interior de l'església. D'entrada sorprèn molt i no deix indiferent ningú, però d'alguna manera ens recorda que moltes esglésies romàniques estaven pintades a l'edat mitjana.

capçalera de Saint Austremoine

capitell amb la representació de l'últim sopar

Comença a amagar-se el sol. Abans no ho tanquin tot anem a comprar el sopar.
Estem cansats del llarg viatge. Toca anar a dormir d'hora per aprofitar bé el dia de demà.

SETMANA SANTA 2014: ALVERNIA

Dimarts 15 d'abril : PUY-DE-DÔME - ORCIVAL - SAINT SATURNIN

Avui ens aixequem i fa un bon dia, per això decidim anar al Puy-de-Dôme el volcà  més emblemàtic de l'Alvernia, situat prop de Clermont-Ferrand. L'Alvernia és una regió del centre de França famosa pel haver estat modelada per una intensa activitat volcànica.
Per pujar a dalt hi ha un petit tren cremallera que en 15 minuts fa el recorregut. Allí vam poder gaudir d'una impressionant vista de 360º sobre la "Chaîne-de-Puys". També hi ha el temple romà de Mercuri en el que estaven fent tasques de conservació.

Puy-de-Dôme

Arribada del cremallera al Puy

Tot i que feia un bon dia a dalt feia molt de vent i fred la qual cosa ens fa pensar que trobar el dia ideal per gaudir del Puy no es gens fàcil, si més no en aquesta època de l'any.

Des de dalt del cim vam poder gaudir d'unes magnífiques vistes de Clermont-Ferrand, el massís de Sancy, la Chaîne-des-Puys,...

Chaîne-des-Puys

Clermont-Ferrand

Massís de Sancy

Després de dinar aprofitem el que ens queda de tarda per explorar els encontorns del Puy-de-Dôme. Primer ens arribem al bonic poblet d'Orcival, que conté una de les joies de l'art romànic alvernenc. Es tracta de l'esglèsia de Notre-Dame d'Orcival.

Orcival és un poble molt petit, situat al cor del Parc Natural dels volcans de l'Alvernia,  amb l'encant dels llocs on el turisme massiu encara no l'ha malmès del tot. La gran atracció del poble és la seva magnífica església, obra mestre del romànic alvernès de principis del segle XII.

Orcival amb la seva església romànica

basílica  Notre Dame d'Orcival

A l'exterior de l'església destaca poderosament la seva capçalera força semblant a la d'Issoire i el seu campanar, un dels pocs que es conserven a l'Alvernia de l'època romànica. A l'interior cal remarcar la nau d'elegants proporcions amb un absis on destaquen les columnes amb capitells ricament decorats.

Absis de Notre Dame d'Orcival

capitell

A més, l'església conserva una preciosa i molt valuosa verge en majestat romànica, datada cap a l'any 1170, molt venerada pels habitants de la comarca.

Mare de Déu d'Orcival

Continuem el nostre recorregut sense perdre gairebé mai de vista l'omnipresent Puy-de Dôme. Gairebé sense voler-ho fem cap al llac d'Aydat. Es tracta d'un dels nombrosos llacs que hi ha a la zona, tots amb els encontorns molt ben cuidats. El que ens ocupa fins i tot té la seva platja amb sorra i tot.

paisatge alvernenc amb el Puy-de-Dôme al fons

el llac d'Aydat amb la seva platja

Després de passejar-hi una estona ens dirigim en poca estona a la localitat de Saint-Saturnin que deu el seu encant als seus antics carrers, costeruts i estrets on es barregen cases nobles renaixentistes amb antigues botigues i cases de viticultors.

casa renaixentista de Saint-Saturnin

carreró de Saint-Saturnin

Però la joia de Saint-Saturnin és, com no podia ser d'altra manera, la seva valuosa església romànica construida amb una pedra rosada combinada amb roca volcànica que li dona un aspecte policromat.

església de Saint-Saturnin

combinació de pedra rosada i volcànica en un lateral de l'església

Edificat al segle XII, el seu campanar octogonal de dues plantes és un dels més ben conservats de l'Alvernia.
L'interior de l'església, de tres naus, és un model de armonia i proporcions. Els capitells de les columnes estan esculpits en roca volcànica de Volvic.

campanar octogonal

interior de Saint-Saturnin

Ja són les sis i ens tanquen l'església. Només queda tornar a Issoire, sopar i tornar a l'hotel a descansar.

SETMANA SANTA 2014: ALVERNIA

Dimecres 16 d'abril: LA VALL DE CHAUDEFOUR - BESSE - LLAC PAVIN - LLACS DE LA GODIVELLE

Avui anem a fer una passejada per la Vall de Chaudefour. La Reserva Natural de la vall de Chaudefour, amb el seu circ glacial, conserva vestigis del seu passat volcànic en forma d'agulles i crestes erosionades, cascades i colades basàltiques. 
L'itinerari s'inicia davant la Maison de la Reserva Natural on hi ha un aparcament on deixar el vehicle. 
Seguim la pista que s'endinsa al bosc. Just a l'alçada d'uns prats (12'), surt un sender a l'esquerra que ens condueix a la cascada de Pérouse en cinc minuts.

Cascada de Pérouse

 Tornem a la pista i seguim amunt. Just abans de creuar el pont Ste Anne (20'), un sender a l'esquerra ens porta a la font termal ferruginosa. Encuriosits vam tastar l'aigua de la font. Per la nostra sorpresa tenia gust a ferro i a més era aigua amb gas molt semblant a l'aigua de Vichy.

Font ferruginosa

De nou a la pista, ens enfilem fins arribar al circ glacial on trobem un pal indicador amb els senders que s'inicien des d'aquest punt (30').

Arribant al final de la vall

El circ està dominat pel puy Ferrand (1854m) que encapçala la vall, a la nostra dreta tenim la Crête de Coq i la Dent de la Rancune i a la nostra esquerra la cascada de la Biche.
Vam continuar endinsant-nos fins al fons de la vall, on el corriol finalitza en un petit salt d'aigua, la cascada del Moine (45').

Circ de Chaudefour

Desprès de menjar un bon entrepà van refer el camí fins l'aparcament amb tot de bones sensacions que ens havia deixat aquesta senzilla però magnífica excursió.

Ens dirigim ara a Besse-et-Saint-Anastaise, un dels pobles més bonics i amb el patrimoni més ben conservat de l'Alvernia.
 En els seus carrers estrets i empedrats hi veiem el testimoni dels seu ric passat històric format per magnífiques cases senyorials dels segles XII i XVI.

carrer de Besse-et-Saint-Anastaise

fragment de muralla de Besse

A l'edat mitjana Besse era una rica ciutat comercial. N'és un bon testimoni el seu "beffroi" (torre campanar), de base quadrada acabada de forma octogonal que conformava una de les portes d'entrada a la ciutat.

"beffroi" de Besse

porta medieval de Besse

Després de passejar una bona estona pels carrerons de Besse i xafardejar les seves pastisseries i botiguetes de souvenirs, decidim anar a veure un dels llacs més concorreguts de l'Alvernia, el llac Pavin.

El llac Pavin, és un llac emplaçat en un cràter volcànic gairebé circular amb fortes pendents (està situat a 1197 m. d'alçada) que es va originar amb una forta explosió volcànica fa uns 6000 anys.
Està envoltat de bonics boscos i de roques basàltiques i una llegenda diu que llençar-hi pedres pot provocar terribles tempestes.
Quan arribem a la vora del llac un rètol ens informa d'una excursió d'una hora de durada per un camí circular que dona tota la volta al llac. Tot plegat fa molt bona pinta, però l'hora  ens aconsella deixar-ho per una altra ocasió.

a la vora del llac Pavin

llac Pavin (imatge extreta d'internet)

La tarda ja comença a caure i toca refer el camí de tornada a l'hotel. Però ens hi resistim i decidim fer una mica més de volta per poder veure una altra curiositat natural.

Es tracta de La Godivelle, petit llogarret que té la curiositat d'estar situat entre dos llacs.
El llac de Dalt de cràter volcànic i forma circular que està situat a 1239 m. d'alçada, subministra aigua al poble i és un dels més oligotròfics d'Europa.
El llac de Baix, en canvi, és d'origen glaciar i està situat a 2000 m. d'alçada.

La Godivelle. Llac de Dalt. (al fons es pot apreciar el llac de Baix)

El lloc és realment curiós. Al costat del llac de Dalt es pot pujar a un turó on es poden contemplar els dos llacs alhora a més de magnífiques vistes del paisatge de l'Alvernia amb el massís de Sancy i el Puy-de-Dôme al fons.

llac de Dalt de la Godivelle

panoràmica des del llac

Ara sí, toca tornar a l'hotel. La sensació que ens queda és la d'haver aprofitat molt el dia.

SETMANA SANTA 2014: ALVERNIA

Dijous 17 d'abril: PUY DE SANCY - MUROL - SAINT NECTAIRE

Avui anem a pujar el Puy de Sancy. No sabem que ens trobarem, doncs encara hi ha força neu a la zona. Per arribar-hi cal anar fins la localitat de Mont-Dore on hi ha un telefèric que puja fins a la part alta de les pistes d'esquí. Des d'allí un camí equipat amb escales de fusta condueix fins el cim.

Arribem al pàrquing d'on surt el telefèric i veiem que les pistes d'esquí encara funcionen. No tenim clar si un cop a dalt podrem fer l'excursió prevista però malgrat tot ens hi arrisquem.
Fem el viatge amb el telefèric carregat d'esquiadors. Només nosaltres i una altra parella anem sense esquís.Un cop a dalt amb prou feines es veu el camí que duu fins el cim. Tot ens fa pensar que no podrem fer la desitjada excursió. És llavors quan veiem que l'altra parella s'enfila neu amunt tot buscant les traces de camí per fer el puy i ens animem a seguir-los.

El puy de Sancy des del telefèric

El primer tram de camí resulta feixuc, forta pendent i molta neu. Però un cop arribats al primer collet tot ho veiem més clar. Des d'aquí les traces del camí que porta al cim són molt més evidents i en alguns trams fins i tot sense neu.

comencem  la pujada al Puy de Sancy

des del primer collet tot ho veiem més clar

Continuem l'ascensió, ara ja pel camí clarament dibuixat a la carena. Tot i que alguns trams, força aeris i amb neu, demanen concentració i prudència. Arribar al cim és perfectament factible i no presenta grans dificultats.

camí del cim

tram final d'escales abans de fer el cim 

Arribem al cim del Puy Sancy. L'esforç ha valgut la pena. Les vistes són espectaculars. Podriem dir que tenim gairebé tota l'Alvernia als nostres peus.

Hem fet el cim

El cim del puy de Sancy

El puy de Sancy (1885m), un estratovolcà, és el cim més alt del Massís Central. Ofereix un panorama immens: el puy de Dôme al nord, els monts du Cantal al sud.. Fins i tot en dies molt clars s'arriba a veure el Mont Blanc

el Puy-de-Dôme des del Puy de Sancy

estació superior del telefèric i Mont-Doré des del Puy de Sancy

immens panorama des del Puy de Sancy

Ja fa una bona estona que contemplem l'immens panorama que ens envolta i no ens en cansem, però s'acosta l'hora de dinar i toca baixar. A l'estació del telefèric hi ha un petit restaurant de muntanya i a la seva terrassa tot prenent el sol i contemplant les muntanyes que ens envolten fem un mos que ens donarà forces per continuar gaudint de la nostra estada a l'Alvernia.

Per la tarda, aprofitant el viatge de tornada a Issoire decidim fer una visita al castell de Murol i a l'església romànica de Saint-Nectaire

A uns 20 km  de Mont-Doré ens trobem la localitat de Murol amb el seu castell medieval construït al cim d'un turó format per una gruixuda capa de roca basàltica. Quan arribem al pàrquing del castell ens trobem amb la sorpresa d'una munió d'escolars baixant dels seus autocars per visitar-lo (a França no és festa la Setmana Santa i les escoles funcionen a ple rendiment). Ens esperava, doncs, una visita molt "tranquil·la".

castell de Murol

castell de Murol

El castell, que es va començar a construir al segle XII, va anar creixent en edificis i importància fins el segle XVI, però després de la Revolució Francesa va acabar éssent abandonat pels seus propietaris. La declaració de Monument Històric el va acabar salvant d'esdevenir un munt de ruïnes.
Destaca poderosament el cos principal del castell, de forma poligonal i gairebé tant alt com la torre de l'homenatge que té en un dels seus vàrtex.

cos principal del castell

porta d'entrada a la part baixa del castell

A l'interior estan força ben conservades i restaurades una sèrie d'estances al voltant d'un pati central que fa de distribuïdor.

cuina del castell

pati central des del pas de ronda

Un cop acabada la visita al castell, força interessant, però una mica agoixant per la gran quantitat d'escolars que també el visitaven vam continuar viatge fins a la localitat de Saint-Nectaire on ens esperava una de les esglésies romàniques més emblemàtiques de l'Alvernia.

església romànica de Saint-Nectaire

L'església de Saint-Nectaire edificada al segle XII s'alça majestuosa a la part més alta del mont Cornadore.Va ser construïda amb pedra volcànica. La simplicitat de la façana contrasta amb la magnífica capçalera decorada amb rosetes i estels.

capçalera de Saint-Nectaire

detall de la capçalera

El seu interior és molt homogeni i armoniós i destaquen sobremanera els capitells historiats de la nau i del presbiteri, molt rics en detalls, que mostren escenes de l'Antic Testament i dels miracles de Saint Nectaire.

detall del presbiteri

capitell historiat

Malgrat l'expoli durant la Revolució Francesa, Saint-Nectaire encara conserva obres d'art molt importants en el seu tresor. Una d'elles és la Mare de Déu de Cornadore. Es tracta d'una "majestat" tallada en fusta policromada del segle XII.

Mare de Déu de Cornadore (talla romànica del s. XII)

S'acaba el dia i tornem a l'hotel amb la satisfacció d'haver conegut indrets molt interessants.